Pregó Festa Major 2016

Aprofitant que al Barri s’estava treballant en la creació d’uns “gegantons” que ajudessin a configurar els gegants del barri del Besòs i el Maresme, vam pensar que el millor pregoner hauria de ser l’Amadeu Carbó, una de les persones de Barcelona que millor coneix “la Festa” i que més sap de Gegants. Des d’aquesta pàgina, el nostre agraïment.

Consulteu aquest enllaç si el voleu conèixer millor.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/distritos/amadeu-carbo-las-fiestas-populares-paran-crecer-1156364

PREGÓ DE FESTA MAJOR.

Besos – Maresme

12 de Juny de 2016

AMADEU CARBÓ I MARTORELL

 

Benvolguts us enganyaria si us digués que és difícil adreçar-vos aquestes paraules. No ho és, tot el contrari, és fàcil, francament m’hi trobo còmode i per damunt de tot molt agraït: per fer-me confiança a l’hora de posar veu i mots a un dels espais més simbòlics i solemnes d’una festa major, el pregó. La facilitat d’aquest pregó rau en què no he de construir grans ni petites ressenyes o hipòtesis festives, ni documentar res de res i tampoc he de quedar bé, ja m’enteneu. Vull creure, si m’ho permeteu i si així ho voleu, que jugo a casa.

 Cercant quin  podia ser el fil conductor d’aquest pregó i que ens fos comú a tots els que ens trobem ara i aquí, la resposta va arribar en un tres i no res. Com en moltes altres ocasions, els gegants son els qui ens ho han posat fàcil ja que aquest és el vincle entre vosaltres i jo que m’agradaria que acabés convertint-se en un nosaltres en majúscules.

Aquesta Festa Major ha d’esdevenir molt especial. L’estrena d’uns gegants acostuma a passar un cop a la vida d’un barri. EI Sr. Besos i la Sra. Maresma, els vostres gegants s’estrenaran el proper 18 de juny en el marc de la Fira d’Entitats. Ells us esperen en silenci palplantats esperant que us convertiu en la seva ànima. Els gegants sense geganters son trossos de cartró encolats amb més o menys encert. Quan un geganter es posa sota les faldilles és quan el gegant agafa força i vida.

En aquest pregó m’he plantejat tan sols, des de la intimitat dels meus records lligats a la festa i als gegants, desgranar el que va ser tota una descoberta que ha condicionat part de la meva vida. Amb els gegants vaig descobrir el que es convertiria en la meva passió: la Festa, els seus elements, la manera de construir-la, i també de destruir-la per construir-la una i una altra vegada. És un fet, la meva experiència intensa amb els gegants ha marcat la meva particular manera de veure, entendre i viure la Festa.

Ara fa més de trenta anys que vaig descobrir la cultura popular i els gegants en dues entitats de barri, al meu Guinardó. I vull recalcar, subratllar, ressaltar i més si pogués aquesta experiència associativa. La tasca de les entitats i associacions callada, sacrificada, que milloren i vetllen la qualitat de vida dels barris dia a dia i que mai dels mais ocupen portades de diaris, però que hi és, que sort en tenim i que es fa molt evident quan fem festa major.

Poquíssims anys després d’aquesta presa de contacte inicial amb la festa, la tradició i els gegants, va iniciar-se un camí que encara dura, la recerca i que sense voler va portar-me a convertir-me en autor, primer d’articles i finalment de llibres. Sempre els gegants han tingut un paper protagonista en la meva obra folklòrica i etnogràfica.

Però tornant a la meva experiència festiva i fent càbales sobre el què i el com del complex món de la festa, m’he adonat que l’univers festiu és sensitiu més que racional. Els sentits ens permeten conèixer i percebre informació del nostre entorn i les seves característiques. Olors, sorolls, textures, imatges, sabors són presents amb intensitat en els nostres records festius.

La vista, el sentit que ens permet gaudir de la llum, dels colors, de les formes, les ombres, la posició i el moviment dels objectes. La imatge sorprenent del voleiar majestuós de les faldilles del gegants sintetitzarien aquest sentit. I també la vostra festa holi celebrada ahir que va pintar de molts colors l’ambient o la pintada de mural reivindicatiu el proper divendres, la festa és també reivindicació i lluita.

L’oïda, responsable de percebre el so, amb les seves àmplies i interessant variants i freqüències, sorolls, música, etc. EI so tradicional de les gralles, els temes de les orquestres de ball. La intensitat potent i que ens fa vibrar amb els ritmes de percussió i dansa africana dels Karambenols el divendres passat i dels VOZES divendres que ve.

L’olfacte capaç de detectar partícules volàtils plenes d’aromes i d’olors. Olors que ens poden fer viatjar lluny i olorar les especies delicades i que amb generositat ens poden agermanar i ajudar-nos a descobrir-nos els uns als altres demà a la festa final del dejuni, tota una oportunitat.

EI gust és un perfecte mecanisme de percepció de sabors. L’anàlisi acurat de proporcions de dolços, àcids, amargs i salats. Algunes de les combinacions son delicioses i em transporten als àpats comunitaris com els de la festa Hispano Russa d’aquí una estona, la sardinada del dissabte vinent o el sabor intens del rom cremat a ritme d’havanera ahir al vespre.

EI tacte, el sentit que es percep per la pell, l’òrgan més gran de què disposem. EI sentir l’escalf de la mà amiga de l’altre passejant de matinada després d’un ball de festa major, o la descoberta de les primeres emocions amoroses a partir d’una abraçada i el temorós i discret primer bes als llavis de dos adolescents una nit de festa major.

Ramon Llull, de qui enguany celebrem 700 anys de la seva mort, ja el segle XIII recollia un sisè sentit que l’anomenà afat o lo sisè seny, una mena de mecanisme unificador dels altres cinc sentits que donen veracitat a la informació que aquests ens donen. En el cas de sentir la festa, l’afat de Llull, m’agrada pensar que és l’expressió col·lectiva, el sentiment de pertinença, el sentir-se barri, que justifiquen i donen valor als sentiments i records individuals que tenim cadascú de nosaltres.

Per acabar vull dir-vos que la festa Major del Besòs i el Maresme, la vostra/nostra festa és el que és, una festa viscuda on els seus protagonistes, vosaltres us hi trobeu identificats. Amb això en tenim prou, i que per molts anys.

Veïns i veïnes molt bona Festa Major, i moltes, moltes gràcies.

 

Anuncis