Editorial de l’Informatiu núm. 20
Desafortunadament hem d’arrencar amb les mateixes paraules d’ara fa un any. Estem en el segon any de mandat de l’actual govern municipal i el balanç no és gens positiu. Continuem sense veure inversions en equipaments; en millores urbanístiques (ni tan sols en el manteniment ordinari, només cal donar un tomb pel barri); en polítiques d’ocupació; en solucions a la inseguretat i l’incivisme (macrofestes del Fòrum); sense donar respostes efectives al transport públic (supressió del BUS 36); etc.
Aquells en els que havíem posat moltes expectatives, ja que prometien ocupar-se dels barris abandonats, no han fet res més que grans declaracions de principis però sense concretar res.
El seu projecte estrella, el Pla de Barris, només ha servit per continuar fent “polítiques de gestos” que queden molt bé per a les rodes de premsa, de les que se n’han fet més, que reunions amb els veïns i veïnes.
Si revisem en què s’ha concretat aquest Pla, troben que tot està “en definició” i els Projectes Motors s’han desinflat. Algú sap què passarà amb el Menjador Gregal, amb l’IES Rambla Prim o amb el Cinema Pere IV? Ah! Aquest sí: anirà a terra.
Hem sentit parlar (sempre en rodes de premsa) a en Josep Maria Montaner, regidor del districte, de la necessitat d’actuar en la “gestió de pisos buits i ocupats” i en la millora d’un espai públic de “poca qualitat i poc definit”, de la necessitat de “fomentar l’ocupació, el comerç de proximitat i disminuir l’escletxa digital”; en termes d’educació, ha posat com a eixos centrals la promoció de les arts escèniques i la innovació en projectes educatius com a “eina socialitzadora”i bla, bla, bla… Sr. regidor: quan arribarà el moment de passar de les paraules als fets?
Sense parlar de les dinàmiques de participació, pura pantomima, a més orquestrades per empreses externes, com si l’Ajuntament no tingués els seus tècnics. I on és l’Oficina del Pla de Barris?
Pràcticament no hi ha hagut interlocució amb les associacions de veïns i veïnes, principals agents de focalització de les necessitats dels barris i també principals dinamitzadors.
Podem mantenir l’esperança de que les coses canviïn? O hem de començar a dir, també, “que no, que no nos representan”
