Repensem el 22@. Entre el nepotisme i el despotisme.

Ja han passat 17 anys des de l’aprovació del Pla General Metropolità que permetia la modificació dels usos del sòl i en el que l’Ajuntament es disposava a transformar 117 illes de la zona denominada 22@ que abasta diferents barris (no només el del Poblenou) segons la Llei de Barris de 2006. Més d’un milió de metres quadrats de sòl (tres milions de sostre), la majoria, industrial, es convertirien en un nou barri: el 22@, amb una barreja d’activitat econòmica, habitatges, equipaments i zones verdes.

Panoramica del 22@ i de la Torre Agbar

Des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha fet balanç 15 anys després de l’inici del 22@ com a projecte econòmic, urbanístic i social i ho valora de forma positiva. A l’estudi “22@Barcelona: 2000-2015, el districte de la innovació”, es recullen les principals dades dels 15 anys de l’existència d’aquest projecte.

Per a nosaltres la realitat és ben diferent. Més de la meitat del terreny està pendent de tenir completada la transformació projectada, concretament en la zona compresa entre el triangle format pels eixos Avinguda Diagonal, carrer Pere IV i Rambla de Prim.

Triangle del 22@ fotoValorem com a positiu que es posi en marxa una Comissió de Coordinació del 22@ amb la finalitat de corregir aquest desajustament. Però lamentem que quan el juny de 2007 es va crear la Comissió Ampliada del 22@, amb l’objectiu d’implicar els agents del territori, incorporant les universitats, el 22@Network, la Fundació b_TEC, Consorci del Besòs, l’Eix Pere IV, l’AVV del Poblenou i d’altres, no es tingués present que hi Associacions de Veïns en aquest triangle, que també tenen quelcom a dir. L’Associació de Veïns i Veïnes del Maresme va manifestar el seu desacord però malauradament no se l’ha tingut present.

Breu anàlisi sobre l’assumpte:

Habitatge:

Dels 4.000 habitatges de protecció oficial que s’havien projectat, només s’han construït 1.400 o 1.600 (entre un 35%  i un 40% segons les fonts) a tota la zona . A l’espai del que parlem no se n’ha construït cap. Fonts de l’Ajuntament ho justifiquen per l’impacte negatiu de la crisi econòmica, cosa que no ens quadra, ja que l’Ajuntament sempre havia parlat de superàvit en el seu pressupost, fins i tot en temps de l’alcalde Trias es va poder permetre injectar diners a la Generalitat de Catalunya.

Equipaments públics:

Dels 145.000 m2 de la superfície reservada a nous equipaments, resulta que més de la meitat ha estat destinada a l’ús privat en forma de serveis que tenen a veure amb la innovació i noves tecnologies (MediaPro, MediaIC, consorci d’empreses de la 22@Network, etc), totes elles ubicades a la part més propera a la Plaça de les Glòries. Dels equipaments sol·licitats per la demanda dels veïns , no n’hem vist cap ni  un. En tot cas s’han construït al marge del projecte 22@, amb el greuge que algun equipament , com  per exemple, l’escola d’adults del Poblenou es va fer deixant al barri del Besòs i el Maresme sense escola, quan  el més fàcil hauria estat, ja que fan un edifici nou, fer-lo en la zona dels descampats del Maresme.

Transformació econòmica:

En l’informe de balanç dels 15 anys indiquen que en l’aspecte econòmic la zona ha passat de 3.437 empreses a 8.823. D’aquestes, un 47% són de nova creació. Un 30% de les companyies es dediquen a activitats tecnològiques i de comunicació, són les que més èxit han tingut, comparades amb les d’àmbit de tecnologies mèdiques, energia, audiovisual i disseny. També s’han construït 15 hotels, molts enganxats a l’Avinguda Diagonal. Però, a pesar del creixement de l’activitat econòmica, la millora d’ocupació dels veïns i veïnes dels nostres barris no ha millorat, dels 130.000 llocs de treball que es projectaven només s’han creat 31.000 de nous, una mica menys de la quarta part.

Recuperació de patrimoni:

Dins del Pla Especial de protecció del Patrimoni Industrial del Poblenou es volien preservar 114 elements del patrimoni industrial. Nosaltres, sense deixar de considerar que la idea era bona, notem a faltar la manca de consideració per la protecció del patrimoni rural i agrícola de la zona. Tots aquests paratges dels que parlem estaven plens de masies i camps de conreu que ara podrien convertir-se en zones verdes i grans parcs dels que la ciutat de Barcelona està tan necessitada. Què ha passat amb el terrenys i masies que formaven part d’aquest territori? (Ca l’Agustí, Can Pujades, Can Barrina, Can Miquel de l’asse i tantes altres). No seria bo, per guanyar terreny al verd, recuperar espais en aquest sentit ja que tant parlem de recuperació?

El procés participatiu:

És en principi una bona iniciativa si no es converteix en mera declaració de principis. Ho diem perquè moltes vegades les aportacions del veïns no es tenen presents i tot queda en mans d’ens privats que busquen el seu benefici particular i de l’Ajuntament que recull les plusvàlues, convertint el 22@, com hem vists, en un espai de desenvolupament desequilibrat.

S’ha d’evitar la realitat actual en la que es diferencien dos zones, una plena d’oficines, sense vida de barri on caminar de nit resulta desagradable i fins i tot perillós, a on hi falten comerços i serveis, i l’altra (on vivim) en la que pots passejar-te durant un llarg recorregut sense trobar cap rastre de vida humana pel carrer.

Descampats del Poblenou

Es tractaria de buscar l’equilibri. Evitar, com es pretent ara, que tot sigui creació d’habitatge en detriment dels espais de producció i oficines. Per a nosaltres no cal modificar el planejament actual. Senzillament mantenir una barreja d’us, la gent busca el pis a prop de la feina, i és l’administració qui ha de vetllar per a que no es generi una forta pressió en els preus residencials com està passant al barri del Poblenou. La nostra proposta passaria per començar instal·lant serveis i equipaments bàsics pels veïns i veïnes: hospitals, centres de dia, instituts, escoles, etc i es veurà com poc a poc es va omplint d’habitatges i comerços tota la zona. Històricament s’ha fet al contrari i nosaltres (veïns de la Maresma) ho saben per experiència, n’hi ha prou amb repassar la història del barri, no hem tingut els equipaments mínims necessaris fins a dates recents. Hem d’evitar repetir la mateixa història si volem aconseguir una ciutat on les empreses, universitats, centres d’investigació, de formació i de transferència tecnològica conviuen amb habitatges, equipaments i zones verdes.

Sobre la fase de diagnosi ciutadana del procés “Repensem el 22@”:

Lamentar la manca de rigor en la preparació dels recorreguts i el nepotisme en la selecció dels organitzadors. En el recorregut 4: Pere IV i Maresme es veu clarament que no coneixen el barri, ens fan passar pel carrer Veneçuela, un carrer que està tallat i que fa molts anys que reivindiquem la seva obertura. Com que a més tota aquesta part de la ciutat està despoblada les aportacions dels veïns van ser escasses; pot ser hauria estat més encertat passar pel carrer Maresme i així, de pas apreciar el seu estat de retrocés i abandó. Ressaltar, també, que si volem un augment de participació hi ha més fórmules que la via web i més pensant que molta gent no es connecta ni la fa servir.

Resumim la nostra opinió sobre el tema “Repensem el 22@”, en els seguents punts:

  • Que les polítiques de futur per a la zona contemplin confort i qualitat de vida pels veïns.
  • Quan parlem de patrimoni recordar que, no només havia fàbriques, si no també masies i espais agrícoles que s’haurien de recuperar en forma d’espais verds.
  • Que es tingui una visió global en el desenvolupament de la zona (econòmica, d’habitatge i qualitat de vida) corregint l’especulació enfocada a la compra d’habitatges i/o oficines.
  • I per últim fer un pla de transmissió energètica cap a noves energies no contaminants per evitar el que ens està passant actualment amb la instal·lació d’una benzinera (ja és la tercera) en el cor del barri, sense tenir present el que és l’objectiu fonamental de la transformació d’aquesta zona, fer un nou districte d’activitats netes en convivència amb el veïnatge.

 

Anuncis